La temporada dels humils (Per @Ekorso)

Posted by Penya Jandrista GFC On 13:23:00 0 comentarios

La temporada dels humils

per Eduard Massachs.

Innegablement, aquesta és la temporada dels humils. És l’any on, per exemple, un equip anglès com el Bournemouth (que l’any 1997 estava demanant caritat als seus socis per evitar la desaparició del club) ha rubricat la millor temporada de la seva història assolint l’ascens a l’Olimp del futbol anglès i l’any que ve visitarà camps com Old Trafford o Anfield Road. Gairebé copiant-lo, el Carpi italià (per situar-nos, el Carpi, per problemes financers, va ser re inaugurat l’any 2000 des de la Serie D i al seu camp de la localitat de Mòdena només hi caben 4000 persones) deixarà aquest any la Serie B italiana per competir la temporada vinent a la Serie A davant d’històrics com la Roma de Totti, la Juventus de Pirlo o la Lazio de Klose. A més, no s’acaba aquí la cosa, ja que fa pocs dies també va confirmar la seva presència a la pròxima Bundesliga per primera vegada en la seva historia l’Ingolstadt 04, equip sorgit arran d’una fusió l’any 2004.



I no tiro gaire enrere quan parlo d’ascensos històrics com el de l’Eibar l’any passat venint del futbol de bronze i acabant a primera divisió. Per tant, em pregunto: per què no pot el Girona ser el Carpi o l’Ingolstadt del futbol estatal? És una evidència que les coses s’han fet bé almenys esportivament parlant. Si dic que Quique Cárcel ha fet un equip de gladiadors amb quatre xavos no deliro. El director esportiu ha demostrat ser un entès del futbol amb menys glamour i ha confiat en gent com Cifu o Lejeune units a treballadors de la categoria com Sandaza o Aday, entre d’altres, que finalment han demostrat ser futbolistes d’una categoria superior, que és el que persegueixen minut rere minut. I la cosa va bé, ha sortit bé. A mi, però, també m’agrada pensar que ens ha tocat viure un equip que va més enllà dels assumptes futbolístics, tal qual ens demostren les fotos post victòries dels últims partits. I les xarxes socials ens ajuden a comprovar que, després de jugar, els futbolistes no s’obliden dels seus companys i, encara que algú hagi destacat un punt més, ells s’encarreguen de premiar l’equip per sobre de tot. Així tot és més fàcil, perquè estàs deixant les individualitats de banda i estàs lluitant per un sol objectiu. I per assolir aquest objectiu, també cal tenir un bon grup de treball darrere, des de tècnics fins a preparadors físics per a tenir-los a tots endollats com es va veure a Vitòria, on jugadors com Carles Mas o Pablo Íñiguez van donar molt més que la talla i van demostrar que estan llestos per ajudar l’equip en les tres finals que queden. Bravo per ells! Tenint un equip on els suplents estan il·lusionats, res pot anar malament. 


Així doncs, acabaria desitjant molta sort per tot el que ve i vindrà, però no vull. No vull perquè arribats a aquest punt, la sort ha deixat d’existir. Amb els punts que tenim a falta de pocs partits, l’any passat hi ha equips que van assolir l’ascens com a primers. I nosaltres coincidim amb històrics com Betis, Valladolid o Saragossa i equips amb passat a l’elit i amb molt d’ofici com Sporting o menys vinguts com Osasuna i Mallorca. Per tant, agrairem a aquesta plantilla que ho dona tot sempre que ho ha de donar i no desitjarem sort, sinó bona feina, perquè si una cosa sap fer aquesta gent és fer la feina ben feta. Ens toca a nosaltres ser el proper equip humil a copsar portades i reportatges oportunistes diversos. Tv3 ja prepara coses, la senyal que ja comencem a ser mediàtics. A rubricar-ho ben aviat!

0 comentarios:

Publicar un comentario